Ir a la página principal  
Ir a la página principal
InicioHistoria del puebloPoblación actualArquitectura tradicionalSituación geográficaRutas naturalesFiestas y tradicionesGalería fotográfica
Arquitectura Tradicional
Los Materiales de Construcción
L´element bàsic de totes les construccions tradicionals són els murs de càrrega o parets mestres. Aquest murs formen l´estructura que suporta la majoria d´edificis antics. Reben aquest nom perquè sobre ells descansen directament les bigues que suporten el pes dels forjats i de la coberta; els murs transmeten tota aquesta càrrega a través dels fonaments al terreny. Es construeixen amb pedres agafades amb morter de calç i, en alguns casos, amb morter d´algeps. A les cantonades i a les brancalades i llindes de portes i finestres es col·loquen pedres cantoneres o, de vegades, rajoles o carreus de tosca, per tal de travar millor la paret, tot posant pedres més grans on fóra previsible una trencadura de la fàbrica de mamposteria. L´amplària de les parets mestres depèn de la càrrega que han de suportar, oscil·la, depenent del tipus de construcció, entre els 35 i els 55 centímetres. L´amplada pot disminuir a la mateixa paret segons es puja cap els diferents forjats, ja què la càrrega suportada sobre la secció del mur minva progressivament en relació a l´alçada.
 
Els buits de les parets mestres tenen la missió de proporcionar llum i possibilitar la ventilació i la vigilància. Per tal de solucionar les llindes, la fusta ha estat el material més emprat, bé com a peces simples o en agrupacions, depenent de l´amplada del mur. En molts casos trobem troncs d´olivera o d´ametler, que són els tipus de fusta més resistents, tot i que la fusta es podreix amb facilitat. També s´empren les pedres per solucionar els buits, generalment tosques o pedres vives treballades.
 
Habitualment s´utilitzen llindes de pedra d´un sol cos o dovelles tallades en regràs que formen llindes o arcades, i en altres casos, s´utilitzen les rajoles de fang cuit, que permeten construir llindes planes o lleugerament corbades. El basament de les construccions tradicionals sol tenir el mateix ample que els murs de càrrega. Quasi sempre és el propi mur de mamposteria agafada amb morter que arranca sobre el terreny resistent qui fa aquesta funció. D´aquesta manera, s´eviten les juntures horitzontals entre la paret mestra i el fonament. En altres ocasions, el basament és un formigó ciclopi de morter de calç, arena i pedruscalls, sobre el qual es dipositen pedres sense treballar. Aquest tipus de fonament sol tenir entre 0´80 i 1 metre d´amplada.
Les navades o crugies definides com el buit existent entre dos murs de càrrega, són el mòdul bàsic de construcció i permeten la composició i l´ordenació de volums i espais de la casa tradicional. Les crugies poden articular-se en paral·lel o en perpendicular al mur de façana. A tot el País Valencià és habitual la construcció amb murs paral·lels a façana. A Benitatxell són freqüents les estructures d´una navada amb la porta d´accés al mur anterior i amb coberta a una aigua, vessant a façana anterior o posterior. L´articulació de dues crugies construïdes amb murs paral·lels a façana es fa per mitjà d´un buit central sobre el mur mitger, de manera que es defineix una composició amb un cos central únic, desenvolupat de façana anterior a façana posterior, més dues bandes laterals. El buit central adquireix tal importància i caràcter, que l´espai constituït per ambdues navades es fon en un cos únic, sobre el qual es situa l´eix transversal de tota l´arquitectura de la casa.
 
Les navades es cobreixen amb bigues que treballen a flexió. Tradicionalment hi ha dues solucions per als forjats: poden descansar sobre una biga dorment o poden recolzar directament sobre el mur de càrrega. En el primer cas unes mènsules que ixen de la paret, serveixen de recolzament a una jàssera de fusta sobre la qual descansa el bigam del forjat. La forma més freqüent, però, és construir les crugies recolzant les bigues directament sobre el mur o sobre les jàsseres que continuen la línia estructural del mur sobre els buits. Els forjats són plans i estan fets amb bigues de fusta cilíndriques o amb caires prismàtics, disposades paral·lelament sobre els murs portants. La separació d´eixos oscil·la entre els 60 i els 70 centímetres, les bigues solen tenir un gruix de 15 centímetres i entre 3´50 i 4´50 metres de llargària. L´entrebigat es feia amb argamassa d´algeps i runes o guixots, encofrats sobre un motle de forma curvilínia o sobre taulons de fusta disposats formant una volta, o bé, amb menys freqüència, amb llosetes de fang cuit agafades amb morter d´algeps.
 
La coberta superior sempre es soluciona amb forjats inclinats, formats per troncs d´arbre escorçats o per bigues de fusta cairades, recolzades sobre els murs de càrrega. Els tipus de fusta més emprats són el pi i la fusta de movila, fusta mol forta i resinosa d´una varietat de pi procedent del territori de Mobile, als Estats Units. Les bigues suporten l´encanyissada, enlluïda d´argamassa d´algeps per les dues cares o només per la cara superior. Sobre la capa de morter d´algeps es col·loquen les teules de fang, de tipus moro, disposades en rius i agafades amb algeps, barrejat en ocasions amb cendra i morter de calç. La capa de morter d´algeps sobre l´encanyissada, a banda d´evitar que s´escole l´aigua en cas de que hi haja alguna teula trencada, allarga la vida dels canyissos, en evitar el podriment de les canyes. La coberta pot ser a una o a dues aigües i, en algun cas excepcional, amb pendent a quatre aigües. Les pendents de les teulades no superen quasi mai el 30%. La coberta de les naies i dels riuraus adossats a l´edifici principal és sempre a una aigua. Les eixides de les teulades adopten formes diverses: de vegades són les mateixes teules que sobreïxen del mur o, en la majoria de casos la volada es recolza sobre una o més capes superposades de rajoles de fang.
 
Les escales es solucionen amb una volta - ram - adossada al mur de doble capa de rajola, agafada amb argamassa d´algeps, sobre la qual es basteixen els graons, acabats amb un enlluït fi d´algeps. En ocasions, poden anar xapats amb els mateixos taulells de fang del paviment de la casa o amb ceràmica decorada amb un mamperlà al vèrtex. En aquestos casos, habitualment, només es decoren els graons que són a la vista des de l´entrada de la casa.
Els buits exteriors de portes i finestres es solucionen amb portalades de tosca tallada, amb jàsseres de fusta o, amb menys freqüència, amb rajoles. Els buits dels riuraus i naies es resolen quasi sempre amb arcades de mig punt, rebaixades o de mig punt escarser de mamposteria o de tosca tallada.
 
Els paviments són de terra xafada o de taulells de fang de formes rectangulars o quadrades, col·locats sobre una base de terra compacta i agafats amb fang . A l´eix central dels edificis, el pas de carro o l´entrada de l´animal, sol haver matacans de menys grandària, de formes quadrangulars o hexagonals, amb decoracions - ditades, flors- incises, impreses o estampades, col·locats de forma travada més resistent a les petjades del bestiar. El paviment de les cambres sempre és el mateix encofrat d´algeps amb un acabament d´enlluït més fi.
 
Les parets interiors i exteriors s´arrebossen amb morter de calç o d´algeps i es cobreixen amb calç, encara que les parets dels corrals o dels riuraus, i en alguns casos les de tota l´edificació, poden anar sense cap enlluït. A l´interior d´algunes construccions aïllades poden trobar-se parets pintades amb colors blaus i ocres o vermellosos i decorades amb sanefes. Les brancalades i les llindes de portes i finestres també poden decorar-se amb colors. Els colors s´obtenien barrejant amb la calç viva i l´aigua proporcions adequades de blavet, d´almànguena o de pols d´ocre.
 
Pel que fa als materials constructius, els més emprats són sempre els més assequibles. Els fonamentals són la pedra calcària i el morter de calç. La fusta s´utilitza als forjats o per solucionar els buit, encara que també es resolen amb arcades de mamposteria de pedra o amb llindes o arcades de pedra arenisca. La presència de materials elaborats, com ara les rajoles, anirà progressivament en augment, s´utilitzaran, sobretot, a les construccions urbanes. Les pedres s´obtenien de canteres o del despedregament dels bancals. Les parets mestres es construeixen generalment amb pedres vives (pedra calcària molt dura), carada i agafada amb morter de terra arenosa i calç viva. Els murs d´algunes construccions, portants i no portants, es construeixen amb pedra de tap (carbonat de calç i argila) agafada amb morter, molt menys consistent, però més fàcil d´aconseguir. També s´empra la pedra de tap tallada a lloses quadrangulars agafades amb argamassa de calç o d´algeps a les parets interiors del corral o de les dependències econòmiques, o s´alcen parets secundàries amb lloses de tosca. A l´interior de la casa les diferents dependències es separen amb barandats de rajola, plena o buida agafada i enlluïda amb algeps. Els enlluïts interiors sempre es fan amb argamassa d´algeps i les parets s´emblanquinen amb calç. La calç s´obtenia per la cocció de la pedra calcària, molt abundant al terme. Abans d´iniciar una obra important, el propietari sempre cremava un forn de calç. Les canyes es feien a qualsevol barranquera; l´època millor per tallar-les era a l´hivern, als mesos de gener i febrer.
 
Els materials més difícils d´aconseguir eren la fusta, poc abundant al terme, i les rajoles, teules i taulells de fang, perquè s´havien de comprar, tot i que, almenys des del segle passat, al terme de Benitatxell hi havia alguna indústria especialitzada en l´elaboració de materials de fang cuit. Aquests materials són els mateixos que s´han emprat a tota la Marina Alta i a les contrades veïnes, durant les darreres centúries, i encara abans al segles XVI i XVII. Ciscar Pallarés, en un estudi documental sobre les construccions a la Valldigna cita com a materials més emprats "las piedra sin labrar", el morter de calç o algeps, les bigues i les jàsseres de fusta de pi les canyes i les teules. D´acord amb aquest autor, les rajoles s´introdueixen a partir de finals del segle XVII.
volver atrás «
Inicio | Historia | Población | Arquitectura | Situación | Rutas Naturales | Fiestas y Tradiciones | Galería Fotográfica
Copyright 2017. Benitachell. info@benitatxell.com
Sitio Desarrollado por OVERANT.COM