Després de l´expulsió dels moriscos la població tendeix a concentrar-se (Costa Mas, p.82) L´acta d´erecció de Benitatxell del 4 de gener de 1698 dóna testimoni de l´existència de 22 cases, on viurien un centenar d´habitants entre els nuclis poblacionals de l´Alqueria de l´Abiar i Benitatxell, i d´una església situada a Benitatxell. En aquesta acta es parla també del poble antich que al present está derruit nomenat de Lluca. En contraposició d´aquest poble antic naixeria per tota la comarca l´apelatiu de Poblenou.

 

Les primeres cases de Benitatxell, , es concentraven al voltant del nucli de l´església. els actuals carrers de l´Església i Raconet. Les parets de les cases formen un clos tancat amb dos úniques eixides, una de les quals, el Portalet, encara es conserva.

 

 Hi ha un document de l´any 1734 que reflecteix el creixement urbà del Poble Nou de Benitatxell al segle XVIII: "....que el Lugar empiesa desde la Iglesia y badia y finese en la calle que llaman del Rabal; que la última cassa sobre la derecha es de Miguel Ferrer, y sobre la hisquierda de Gerónimo Negeroles, y la calle del Mar, a la mano derecha no hai ninguna casa edificada, y a la esquierda la última es de Miguel Marqués".

Cent anys després de la creació de la Universitat de Benitatxell, Cavanilles (Ll IV, 222) documenta l´existència de ...127 vecinos, todos labradores, excepto un corto número empleado en texer lienzos... Res no diu el botànic sobre les cases que habiten aquests 127 veïns. Sobre la qualitat i les comoditats de les cases del Poblenou al segle XVIII, tenim el testimoni directe d´un visitant, Marcelino Navarro, un metge que cap a la mitjania del segle va viure una temporada a Benitatxell. Li ho conta a Gregorio Mayans i Síscar en una lletra datada a Xábea Junio a 26 de 1762: En esta observancia, pasé por casualidad a un lugar de Pastores, parroquia de esta Villa, que se llama Benitachell. Los Vezinos suplicaron mi hazistencia por no tenerla de ningún médico y aver algunos enfermos; me desían se lograría algún estipendio para no pasar tanto aiuno...Determiné estar solo. Hize mi aposento a lo pastoril. Acordeme (que) algunos años avía no tenía tal posada; comensé a dar gracias a Dios (de) que las aguas no me davan ensima, hize mi cama, que por fresca y húmeda restauraría la humedad al más adelantado eticho; a cualquier hora de la noche (que) me picase alguna abeja, tenía el remedio en la mesma paret, (pues) era de tapia, se encontrava el barro; las puertas estavan patentes por no tenerlas. El que descriu Navarro amb una bona càrrega d´ironia és una casa molt elemental, un refugi per a l´aigua, que no evita el fred i l´humitat, amb una rudimentària diferencició d´espais, sense portes que impedisquen el lliure accés a totes les dependències de la casa i amb les parets de tàpia, és a dir, fetes amb terra humida pastada i premsada dins d´un motle, forma constructiva que no perdurarà en èpoques posteriors. Una casa amb una estructura molt semblant a la de les cases de la Valldigna, habitades entre el segle XVI i el XVIII: una o dues plantes i corral, amb ben poca divisió interna, una entrada, una cuina amb ximenera que podia estar a un recó de l´entrada, un o dos palaus, estudis o aposentos, i una cambra alta. Al corral hi havia un estable, un palau o navada descobert i una pallissa i un pou. No hi ha portes que privatizen els diferents espais i l´especialització d´aquestos departaments és prou rudimentària; l´entrada s´empra com a menjador, lloc de treball i espai per rebre visites, encara que el llit es situe a l´estudi, és normal posar màrfegues a qualsevol lloc de la casa a l´hora de dormir, la cambra era el magatzem de les collites, però podia tenir un o més estudis emprats com a habitació; les activitats d´higiene humana es desenvolupaven al corral, directament sobre el fem o dins d´algun receptacle acondicionat a l´efecte. Aquest model que, amb comptades evolucions, va persistir al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII, serà el predominant, també al segle XIX.

 

A nitjan segle XIX Madoz ens dóna dades interessants sobre les característiques de les cases de Benitatxell i sobre la distribució urbanística del poble: Tiene dos entradas; la una hácia el E. llamada del Trinquete, y la otra por el O. con el nombre de la venta: 171 CASAS de un solo piso, mal alineadas en una calle larga y llana, y 3 callejuelas pendientes e incómodas; casa municipal, cárcel, taberna, hornos de pan cocer, meson, panaderia, tienda de ropas y quincalla; escuela de primeras letras...;igl (Sta. Maria Magdalena)..., y un cementerio en paraje ventilado, que no puede ofender la salud pública. Les casses són totes de planta baixa i un pis, El nucli primitiu establit al voltant de l´església, s´eixampla per una calle larga y plana, el carrer Major, i 3 callejuelas pendientes e incómodas, que, sens dubte, serien l´actual carrer Pou i el carrer Trinquet i, probablement i el carrer de la Mar.